Carta del Col·legi Audiovisual de SGAE al president Fernández Sastrón com a resposta a la seua proposta de nous estatuts
ESTEM INDIGNATS.
EL COL·LEGI AUDIOVISUAL RESPON Al COMUNICAT DEL PRESIDENT PER A INFORMAR CORRECTAMENT ALS SOCIS AUDIOVISUALS.
Els sotasignats, que som la totalitat del Col·legi Audiovisual de SGAE, manifestem la nostra indignació i absolut desacord amb les paraules fora de lloc del President de l’Entitat José Miguel Fernández Sastrón referents al nostre Col·legi i a la importància de l’Audiovisual dins de l’Entitat, expressades en un comunicat que ha dirigit als socis per a defensar “la seua” reforma estatutària, encara no aprovada ni per la Junta Directiva ni per l’Assemblea de socis, ni ratificada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
Segons el President, que sembla haver-se oblidat que l’és de TOTS ELS SOCIS I SÒCIES I DE TOTS ELS COL·LEGIS DE LA SGAE, la reducció de la representació del nostre Col·legi Audiovisual, que té actualment 9 membres i es pretén deixar en 3 (1 guionista, 1 director i 1 músic, silenciant de manera clamorosa i punyent la veu i pes polític del nostre Col·legi en la Junta Directiva), es deu a la pèrdua dels repertoris audiovisuals internacionals que diu, i citem textualment, “suposen una rellevant disminució en el pes de la seua recaptació que a dia d’avui suposa un 13,99% enfront d’un 86,01% de la música”.
Ens resulta insultant, en primer lloc, que el President es deslligue de qualsevol responsabilitat en la pèrdua d’aquests repertoris internacionals quan alguns, com el nord-americà i el britànic, s’han anat durant el període del seu mandat, i hagut de, precisament, a una gestió en la qual l’audiovisual no ha sigut tractat amb la importància, justícia i valor econòmic que es mereix. No seria el lògic i l’ètic que es comprometera públicament a intentar recuperar aqueixos repertoris evitant els errors comesos? O és que no vol fer-ho? D’altra banda, no cal oblidar que la fugida d’aquests repertoris s’ha produït també, en gran manera, per l’excés de presència mediàtica de l’Entitat en els nombrosos processos judicials oberts on s’investiguen pràctiques deshonestas i abusives per part de determinats socis, tots ells de l’àmbit musical, cap referent a l’àmbit de l’audiovisual.
D’altra banda, enfrontar “recaptacions” sense més, segon dels arguments esgrimits pel President, és una forma parcial i enganyosa de presentar els fets. Quant costa recaptar per als uns i els altres? No es pot parlar solament de recaptació, sinó del cost per a l’Entitat que suposa cada ingrés. I resulta que la recaptació dels audiovisuals, li ix molt rendible a la casa. Recaptar de les sales de cinema i les televisions no suposa un gran cost. Per cada 100 euros que ingressa SGAE procedent de les televisions, SGAE ha d’invertir només uns 13 euros. En canvi, en el cas, de la recaptació deguda a la comunicació pública secundària (bars, discoteques, etc) per a ingressar 100 euros la Societat ha hagut de gastar 85.
En l’argumentació de Fernández Sastrón no es té en compte que la recaptació deguda al pagament de les televisions suposa para SGAE la principal font d’ingressos. I que els productes audiovisuals espanyols – escrits, dirigits i amb bandes sonores d’autors audiovisuals NACIONALS – (de tots els territoris de l’Estat espanyol, per cert) són els que ocupen les franges amb major nombre d’espectadors, tant en el Prevalga Estafe com en la vesprada, és a dir són els espais amb més audiència i major rendibilitat de TOTES LES PRINCIPALS TELEVISIONS en el nostre país. Una dada reveladora és el que ofereix l’Observatori Audiovisual Europeu, que recentment ha difós un estudi on se certifica que Espanya és el segon país europeu amb més hores de ficció televisiva, produïdes i emeses entre 2015 i 2016, per sobre de Regne Unit, França i Itàlia, i solament per sota d’Alemanya. O la dada que revela que Espanya és la cambra exportadora mundial de sèries de televisió. Més del 90% dels autors d’aquestes sèries i obres són socis audiovisuals de SGAE.
Així mateix si es vol parlar de la importància i el pes VERTADER que té para SGAE explicar en el seu si amb els autors del cinema i la televisió a Espanya cal recordar que aquests autors són els continuadors d’aquells escriptors, dramaturgs (als quals aquests Estatuts redueixen la representativitat a un) i comediógrafos que, com Sinesio Delgado i Arniches, van crear la SGAE al costat dels seus companys músics en 1899.
A aquests guionistes es van sumar els directors i realitzadors de cinema i TV des que l’any 1966 es reconeix en la Llei espanyola el Dret d’Autor dels autors cinematogràfics. Tots ells representen en el món sencer la imatge de la Cultura espanyola.
A més, els socis audiovisuals som els que, amb els nostres repertoris, hem enriquit el patrimoni de la SGAE i, en aquest moment, abanderem el model legislatiu i de gestió per als autors llatinoamericans, i liderem un moviment mundial a favor de l’extensió del Dret de Remuneració, un dels pocs espais en els quals SGAE ha aconseguit un cert lideratge internacional.
En definitiva, el valor econòmic, considerat exclusivament en índexs de recaptació, és una manera simplista de valorar les aportacions de l’els nostres repertoris. I solament reflecteix la consideració que s’ha fet del mateix fins ara en l’Entitat. Per açò els representants del Col·legi en la Junta Directiva portem anys batallant per a pujar la tarifa de l’audiovisual i proposant unes normes de repartiment trazables, transparents, i justes per al nostre col·lectiu.
Però tot açò ho ha oblidat el President, no perquè li falla la memòria sinó perquè vol justificar una reforma estatutària que suposa de facto UN PAS ARRERE, potser definitiu, per a la pròpia SGAE, en els seus principis democràtics, solidaris i en la seua capacitat representativa de la societat autoral.
Si aquesta reforma s’aprova, es desequilibrarà i es minimitzarà al màxim la capacitat d’acció i decisió dels seus òrgans col·legiats, per a crear una Presidència omnipotent, que concentraria tot el poder en una sola persona, alguna cosa perillós per a la nostra Entitat, que no fa falta recordar.
També cal ressaltar, finalment, que molts dels canvis estatutaris que es proposen, principalment els de aspecte polític, no responen a cap transposició ni de la Directiva Europea ni del Reial decret.
Per tot l’exposat, els 9 membres del Col·legi Audiovisual de SGAE estem en DESACORD amb la proposta de nous estatuts, que jutgem en diversos punts molt perjudicials per a la bona marxa de l’Entitat i, especialment, del col·legi Av. Considerem que aquesta proposta hauria de limitar-se al compliment de la Directiva i del Reial decret, sense afegir temes altament polèmics que només condueixen a la desunió entre els autors.
AL·LEGACIONS DEL COL·LEGI AUDIOVISUAL:
Dues qüestions de caràcter general:
-Defensem un equilibri col·legial en la Junta Directiva (JD) i altres òrgans de govern de SGAE, segons els principis solidaris i no discriminatoris que sempre ha intentat mantenir la nostra Entitat.
-Preferim una figura presidencial menys executiva i que no acapare el poder que li atribueixen els presents Estatuts, i que no marca ni la Directiva ni el Decret Llei.
Passem a punts concrets:
1. Proposem mantenir la composició actual de membres de la Junta Directiva (JD) en 39. No reduir en cap concepte el nombre de membres del Col·legi Audiovisual (CA) de 9.
Exposem diversos motius per a no acceptar la reducció, ni en el nostre col·legi ni en la JD en general: diversitat geogràfica (una reducció comportaria probablement reduir membres entre les diverses comunitats autònomes), diversitat de gènere (per l’experiència generalitzada una reducció comportaria reduir la presència d’autores) i diversitat professional (concretament en CA, s’alteraria la proporció actual entre guió, adreça i música audiovisual, però el mateix ocorreria amb la resta de col·legis). Així mateix, es faria més complicada i inefectiva la composició de les diferents comissions i grups de treball.
Amb la finalitat de fer més operativa la presa de decisions en el si de la JD, donada la desaparició del Consell de Direcció, se celebraria un Comitè Professional de cada Col·legi previ a cada JD, que debatria els punts de l’Ordre del dia i nomenaria dos portaveus del Col·legi per a participar en els debats sobre els punts més tècnics tals com a despeses, préstecs, selecció de personal, etc. Si demanem el manteniment dels 39 membres és perquè sí haurien de votar aquests 39, per a no alterar l’equilibri de col·legis.
NOTA: Evidentment tots els membres tindrien la possibilitat de mostrar la seua opinió en temes que així ho requeriren.
2. Som partidaris de mantenir la limitació de 2 mandats, tal com reflecteix l’última versió de proposta estatutària, per als membres de la JD amb les actuals matisacions (sempre que hi haja més de 2 anys de mandat). Creiem que s’han de limitar el nombre de mandats per qüestions ètiques i de neteja democràtica i intentar evitar conductes viciades i que puguen donar lloc a cercar interessos personals.
3. El President de la Societat ha de ser triat per la Junta Directiva resultant de les eleccions, no a través de comicis electorals independents. La raó que esgrimim és que encara que aparentment l’elecció per sufragi de socis podria semblar més democràtica, en la pràctica seria el contrari, ja que podria donar-se el cas que es presentara un nombre gran de candidats i el més votat tinguera una minsa representació respecte al conjunt dels col·legis.
D’altra banda, tenir un President que no estiga en sintonia amb la JD triada pels socis, i per tant no haja sorgit de la pròpia JD, podria donar lloc a situacions d’enfrontament o falta de compatibilitat, fins i tot superiors a les quals ja s’han produït en el passat. No ens oposem a contemplar la possibilitat que el President proposat per la JD haguera de ser ratificat per una posterior Assemblea de socis, encara que entenem que la JD en ser ja triada pels socis contempla aqueix requeriment que planteja la Directiva.
4. Així mateix, som partidaris que el cessament del President, en cas d’haver de proposar-se, es realitze en el si de la JD i no en el d’una Assemblea de socis. Creiem que és molt més operatiu i eficaç, i que l’un altre suposaria impossibilitar a l’extrem aquest dret dels socis de SGAE. I sempre per majoria simple.
5. Per a garantir l’equitat i democratització de les decisions que es prenguen en el si de la JD, proposem eliminar el vot dirimente del President. Amb una JD de 39 membres, la utilització del vot dirimente del President és poc probable, però àdhuc en el cas que es produïra un empat en la presa de decisió, s’introduiria la possibilitat d’una segona volta, i si persistira l’empat, s’obligaria a la JD en el seu conjunt a desbloquejar la situació a través de l’acord. D’aquesta manera es fomentaria la cultura del pacte. En cas que no s’arribara a cap acord, es portaria la qüestió a l’Òrgan de Supervisió, que valoraria la situació i podria proposar alguna solució a la JD que tindria de nou que sotmetre-la a votació.
Una altra possibilitat que contempla el CA és mantenir el Consell de Direcció. Per descomptat és més comprensible mantenir aquest òrgan de govern per al funcionament pràctic i efectiu diari que considerar com a tal al President.
6. Ens sembla que les atribucions de l’Òrgan de Supervisió no estan clares en la proposta de nous Estatuts, sol·licitem per açò una major concreció i una nova redacció, que no es limite a traslladar la Directiva i el Decret Llei.
7. Quant als Consells Territorials (CCTT), proposem mantenir l’actual nombre de membres (10), a causa que una reducció comportaria trencar l’equilibri existent entre els diferents col·legis.
8. Proposem eliminar el vot decenal per als socis que desitgen presentar-se a les eleccions d’òrgans de govern (sufragi passiu), i reduir el requeriment de vots permanents a 3. La raó de tal reducció es deu a no impedir l’entrada als òrgans de govern de socis audiovisuals, o bé més joves, o bé de prestigi però que, per circumstàncies, disposen de menys vots permanents.
9. En cas de baixa, dimissió, cessament, defunció o malaltia greu del President, proposem que siga substituït pel vicepresident de més edat, de manera interina i fins a una nova elecció que no hauria de demorar-se més de 3 mesos (o el temps que decidim entre tots).
10. Quant a la delegació de vot per a les assemblees, proposem mantenir l’actual possibilitat de tres delegacions per soci, sense limitar que puguen provenir d’un o un altre col·legi. En el cas concret del CA, existeix un nombre important de guionistes de programes de no ficció, que àdhuc pertanyent al Col·legi de Xicotet Dret (PD), se senten millor representats en l’Assemblea pels seus companys del CA i prefereixen atorgar els seus vots a aquests perquè prenguen les decisions que consideren pertinents.
11. El tema de Conflicte d’interessos no s’hauria de saldar amb l’abstenció en els debats i votacions en els quals s’incorreguera en aquest conflicte. Creiem que la Directiva i el Decret Llei són més estrictes amb aquest tema, i el col·legi CA també. Sol·licitem una revisió d’aquest punt i un estudi més detallat dels candidats per la Comissió Electoral.
12. En l’article 202.bis, demanem que en l’aplicació del LAUDO de la OMPI l’excedent de la franja 2 que es reparteix entre les restants franges horàries mitjançant un segon repartiment en el qual no es té en compte la referida franja 2, revertisca també sobre els repertoris audiovisuals i no solament els musicals.
13. Sol·licitem que en el Capítol I: Política general de Repartiment, hi haja una major concreció. No podem deixar al desenvolupament de la normativa aquest tema que és essencial. No és admissible que la retribució dels drets d’autor la gestió del qual és encomanada a les Entitats siga realitzada exclusivament sotmesa a les regles de la majoria.
Per tant, en els estatuts s’hauria d’especificar com a principi general la proporcionalitat de l’audiència (nombre d’espectadors) amb el repartiment així com la trazabilidad, claredat, equitat, comprensió i neteja del sistema de repartiment.
14. Sobre el funcionament de l’Assemblea, proposem que els acords s’adopten per majoria simple dels vots emesos pels socis presents o representats en l’Assemblea en el moment de la votació.
Tampoc estem d’acord amb que per a la modificació dels Estatuts es requerisca la majoria absoluta dels vots dels socis, presents o representats, segons la llista d’assistents.
L’acord de canvi d’estatuts ha de requerir la majoria qualificada, açò és: 2/3 dels socis presents o representats.
15. En el CAPITOL VIII dedicat a les activitats complementàries s’ha evitat tot esment a l’existència de la Fundació SGAE. Demanem que en l’article 173 es diga “l’entitat executarà de forma preferent les activitats previstes en el títol VIII a través de la Fundació SGAE” D’aquesta forma es preserva l’existència d’una Fundació clau perquè les activitats complementàries de SGAE es realitzen amb professionalitat, i amb la independència i transparència en les decisions que garanteix el seu Patronat.